La vida és al·lucinant.

I al·lucinant és el poc que la valorem.

Ningú salta, ningú somriu, ningú vibra pel simple fet d’estar viu.

Ningú aprecia que “és”, i “ser” és el major regal, un miracle desaprofitat a força de sofriment.

Passem la nostra vida perseguint somnis que ens donin la felicitat, i correm com bojos darrere d’ells per arribar a un futur que dilueixi els nostres problemes del present.

La meva proposta és l’autorealització. No has de canviar res, només comprendre. Comprendre com funciones i entendre perquè et sents com et sents davant del que la vida et porta. Comprendre que tot patiment emocional és fruit d’un potencial no desplegat. I tu tens aquest potencial. Ho ets. L’autorealització és l’espai ideal per a desenvolupar-lo i aniquilar així les influències de l’exterior.

Observa’t, accepta’t i mostra’t. Deixa que t’ajudi a buidar la motxilla, i amb menys pes, veuràs com tot es calma i gaudeixes del camí, en comptes de convertir la teva vida en una persecució sense sentit.